SOY PILGRIM - Terry Hayes
SINOPSI:
En una plaça pública de
l'Aràbia Saudita, un home és executat sota un sol de justícia mentre un noi de
catorze anys ho observa impotent entre la multitud: és el seu fill.
En un lúgubre motel de
Manhattan apareix el cos sense vida d'una dona jove, però tots els indicis per
identificar-la han estat esborrats minuciosament.
En un abocador de Damasc
troben el cadàver d'un destacat expert en biotecnologia sirià amb senyals
evidents de tortura.
En una remota regió de
l'Afganistan, el descobriment d'una substància bacteriológica letal en els
cossos d'uns cooperants internacionals desferma l'alarma.
Una línia invisible connecta tots aquests fets i traça un pla perfecte per cometre uncrim monstruós contra la humanitat. L'única persona capaç d'impedir-ho és un antic agent que fuig del seu passat i que ha esborrat la seva identitat real. Ara només respon al nom de Pilgrim, el pelegrí.
---
No és que m’hagi agradat,
m’ha agradat moooolt.
M’havien parlat d’aquest
llibre i l’havia rebutjat perquè no m’agraden les histories d’espies.
Quan al grup d’amigues
que compartim lectures, es va proposar aquest llibre, ho vaig acceptar perquè
semblava que totes hi estaven d’acord i les crítiques que vaig trobar de blogs
de lectors, van ser pràcticament tots bones, així que vaig pensar... Dóna-li
una oportunitat!
Es tracta d’un mon que
sabem ben real, el del terrorisme i les seves amenaces, el del espionatge, el
de la política bruta, el de les tortures bestials, la corrupció, els
assassinats...
Els principals
protagonistes són persones dures, fredes, es podria dir que sense sentiments,
fanàtics.. i el pitjor de tot: perfectament creïbles.
El llibre et deixa amb el
cor encongit, saps que són histories perfectament possibles, TOTES les que es
descriuen, sense excepcions, encara que estiguin novel·lades i “quadrades”,
està clar.
Molts passatges em varen
impactar, però en especial un, que no comentaré per no revelar res de la
historia, però que deixa ben palès, que la vida d’un home no val res, per
innocent, patriota i bona persona que sigui.
L’única esperança que
transmet el llibre és la de tenir en compte que hi ha alguna cosa més gran que
tota aquesta podridura moral, l’amor, i no precisament el de parella. L’únic
sentiment que pot dominar el fanatisme.
Aquest amor també es veu
reflectit en els records d’en Pilgrim, el protagonista, quan parla de la seva
infància i adolescència, encara que no és gaire rellevant en la historia.
Malgrat tot, el cert és
que jo no veig que això es pugui veure reflectit en la realitat, està molt bé
per acabar bé la novel·la, però a la vida real, veient els fets que passen cada
dia, no sé jo si aquests arguments haguessin resultat factibles en front de
tant odi...
Un llibre que pot ser
tant real, que et deixa amb el cor encongit.
Un llibre molt ben
escrit, manega molt bé els tempos. L’acció és trepidant, et manté en suspens
durant tota la lectura, i no és curt, precisament...
Tot i la violència
d’algunes escenes, aquestes estan narrades en el seu punt just, donant a
entendre perfectament l’atrocitat del moment, però sense caure en el
sensacionalisme.
També crec que m’ha
agradat perquè, després del patiment que passa el lector, acaba bé, des del
punt de vista que podríem anomenar occidental, que vindria a ser el meu, però
no m’agrada que semblin justificades totes les maneres d’obrar dels “bons” ,
actuacions i protocols de la CIA, llocs de tortura que no existeixen...
Per ser la primera
novel·la d’aquest autor, es de 9,9!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
